CNY Canyelles

2012-01-20T14:19:00.001-08:00

¿En qué piensas mientras corres?

2011-12-27T01:50:00.001-08:00

Mehan planteado diversas veces ésa pregunta, ¿en qué piensas mientras corres? ¿cómomantienes la mente ocupada en carreras de resistencia tan largas?. Pensaba enello el domingo pasado, en la media maratón de VNG. Retornaba un año después alescenario de miprimera media maratón, a un recorrido ya conocido, con menos entreno y enun día con meteorología más favorable.

Comotodos los desafíos en la vida, lo primero que te preocupa es cómo conseguirlos,como planificar el camino, que pruebas hay que superar para alcanzar el reto.En la carrera, como se supone que ya has planificado (entrenado) el primerpensamiento es como dar una zancada, y después la siguiente, y la siguiente yasí sucesivamente hasta que te aburres de pensar en ello. A mí, que soy másbien diesel y tardo en calentar motores, esta fase me lleva una media hora y,por tanto, los primeros cinco o seis kilómetros la mente está bastante ocupada.

Apartir de ahí, para ir bien tienes que haber ajustado el ritmo para resistircon comodidad la zona media y larga de la carrera. El pulsómetro que actua de cuentarevolucioneste ayuda a regular el esfuerzo, en mi caso manteniéndome alrededor de las 170pulsaciones. En esta etapa de la carrera y hasta aproximadamente el kilómetro17 es en la que cuanto acabas corriendo con lo que van a un ritmo similar altuyo y es la etapa más larga, pero también en la que sientes “que el cuerpo yava sólo” e incluso llegas a disfrutar de él, lo cuál te permite liberar lamente durante un tiempo y dedicarla a otros menesteres. Por supuesto paraalgunos debe ser impensable dicha afirmación, pero para corredores populares de5-5,30 km/min como yo, no se trata de competir sinó de luchar contra ti mismo,llegar al final y, en definitiva, pasarlo bien.

Dehecho, en ésos momentos piensas en cualquier cosa: en el paisaje, en lascompras navideñas, en el trabajo, o incluso piensas en qué piensas cuandocorres. Las carreras de montaña son diferentes, controlar las piedras delcamino y cuidar tus tobillos te obliga a estar mucho más concentrado en elrecorrido. Por eso, y aunque la exigencia física es quizás mayor, me parecenmucho más entrenidas que las de asfalto.

Yllega la parte final. Como en las reuniones ineficaces, más de una hora y mediaes demasiado. A la que superas ése límite que se pierde la concentración coincidiendocon el esfuerzo para llegar al final. Cuando enfilas la vuelta a casa desde elRacó de Santa Llúcia, y aunque te animen los indicadores del km 18 o 19, es elmomento de atarse a los machos y de tirar de todo lo que te queda para llegar.Vuelves a concentrarte en lo del principio: respiración, zancada corta, larga,ritmo,… hasta que vislumbras la meta. Qué piensas cuando faltan 300metros? Biensencillo: 1 hora y 52 minutos después de empezar, sólo piensas en acabar.

Futbol és futbol

2011-12-05T07:17:00.001-08:00

Em semblaexcel·lent la proposta de la directiva del FC Barcelona de crear una mena desuperlliga amb els millors equips europeus i reduir el nombre d'equips de lalliga espanyola. Si jo fos afeccionat al futbol, que no ho sóc, m'agradaria veurejugar als millors.

Està bé perquè aquestaproposta va en la línia en la que s'ha convertit el futbol d' elit: unespectacle i un negoci. I, com a bon negoci, el que interessa és guanyar dinersi amb una lliga europea d'estrelles probablement en faran més, els anunciants estaranmés interessats i les audiències augmentaran. Està ben pensat. Una mena d'NBAdel fútbol. Pels que els hi agrada el fútbol de nivell serà millor així quequedar-se circumscrits a les fronteres estatals o a aquestes anacròniques competicionsde seleccions nacionals, amb nacionalitzacions exprés.

En aquest temasóc liberal: el futbol de clubs reuneix als millors jugadors i si és unnegoci-espectacle que es gestioni com a tal. Que es professionalitzi. Res dequotes de nacionals. Un negoci, per cert, que sembla que és dels pocs que nohan patit fortes restriccions amb la crisi econòmica i financera i on essegueixen manegant xifres, deutes i sous indecents. Això sí, embolcallat en sentimentsd'identitats nacional i valors d'entrega, esforç i sacrifici que no són diferentsdels que segur mostren els jugadors del hoquei de Vilanova, per posar unexemple.

Però repeteixo,a mi el fútbol com a negoci-espectacle m'interessa ben poc. El que sím'interessa són els diners públics que s'aboquen en aquest circ en comptes defer-ho en el foment i la pràctica de l'esport dels ciutadans de a peu.M'importa que s'inverteixi en tenir bones instal·lacions esportives per al'esport de base, que l'escola de fútbol del meu fill no repliqui els valors competitiusdels homòlegs professionals o que es doni suport efectiu a els estils de vidasaludables. És podrien fer més coses en aquesta línia redirigint els diners quedestinen algunes ciutats en patrocinar samarretes o les teles públiques encomprar drets televisius del fútbol (i què dir de la Fòrmula1)? Jo crec que sí.

No me gusta lo de Bin Laden

2011-05-03T10:02:00.000-07:00

No me gusta lo de Bin Laden. Ayer intentaba explicarle a los niños durante la cena que lo que estaban viendo en las notícias no era cómo un juego de la PlayStation. Intentando explicarles que si alguien ha hecho lo de Bin Laden, en Europa, se le juzga y se le mete en la cárcel, durante el tiempo suficiente para que no vuelva a liarla. En Estados Unidos, incluso pueden llegar a condenarle a pena de muerte. Intentando explicarles que lo que no me parece bien es que un pais se tome la justicia por su mano y, con ánimo de venganza y en clave de obtener músculo político en vistas a sus elecciones, vaya a matar a alguien a un tercer país. Se imaginan que pasaria si un cuerpo de élite español fuese en en 2014, diez años después de la matanza de Atocha, a liquidar al responsable a otro país?. No me gusta.

Campanya a la vista

2011-03-23T11:40:00.000-07:00

Les eleccions municipals estan just a dos mesos vista. El dissabte passat ICV Canyelles vam fer la presentació de la nova cap de llista, Montse Santafé, i també dels que l'acompanyaran en els cinc primers llocs de la llista: la Carmen, el Francesc, la Maria i el Pablo. Un grup de persones capacitades, implicades i, sobretot, il·lusionades amb contribuir a millorar Canyelles!. A tots i totes molta sort!.

Configurar una llista no es facil en un municipi petit com Canyelles. Encara que hi hagi gent que s'acosta als grups i els expressa el seu support no tothom vol significarse en una comunitat petita. Aixo li passa a tots els partits. Quan aquest dies estem començant a coneixer els noms dels primers llocs de les llistes de la resta de partis, es pot veure com tots els partits tenen dificultats...Per ICV Canyelles aquesta vegada ha estat relativament senzill, crec que fruït de la coherència en els nostre dotze anys d'existència i la feina desenvolupada en el darrer mandat.

Ara la feina es concentra en elaborar el programa i comunicar-ho. Però cal tenir en compte que un programa no es fa en quatre dies. Fa uns quants mesos que estem treballant-hi i l'experiencia i el bagatge acumulat en la gestió municipal en els darrers quatre anys ens ajudem a tenir més definides quines són les prioritats per les que volem apostar.

Pel que fa a la comunicacio, hem fet un esforc en intentar comunicar la nostra opinio sobre els temes sorgits al llarg de la pasada legislatura, a través dels mitjans municipals (som l'únic grup que no ha faltat mai a la cita amb la columna de l'Infocanyelles), mitjançant la web i el butlleti telematic del grup www.iniciativa.cat/canyelles (operativa des de fa mesos) i tambe mitjancant aquest blog. El video presentat el passat dissabte Que hem fet amb el teu vot? www.youtube.com/user/ecosferacat respon també a aquesta voluntad de fer-vos saber quina ha estat la nostra actuació al govern municipal. Us convido a fer-li una ullada!

2007-2011: Una legislatura transcendental per a Canyelles

2011-03-08T02:50:00.000-08:00

Quatre anys passen molt ràpid...i en quatre anys poden passar moltes coses. La nostra tendència natural a recordar el més immediat fa que, a vegades, s’hagi de fer un exercici de memòria a mig termini per rememorar d’on venim i projectar cap a on anem.

La meva lectura és que el període 2007-2011 ha estat transcendental per al municipi de Canyelles, i dic transcendental per l’accepció literal del terme “de gran importància per les conseqüències que pot tenir”. Per descomptat, les conseqüències són diverses. Algunes favorables i altres no; algunes fruit de la intervenció de les administracions, local o d'altres nivells, i altres de l'activitat privada o de la ciutadania; i fins i tot factors externs de procedència diversa.

Quins són els principals fets que han marcat Canyelles en aquest període i que marcaran el seu futur? Al meu entendre han estat els set que tot seguit relaciono.

Sens dubte, el primer factor (extern) és la crisi que va començar al 2008, que ho ha canviat i ho ha trasbalsat tot. Els efectes negatius són evidents: moltes famílies han vist deteriorades les seves situacions laborals i socials i l’activitat econòmica en general s’ha desplomat. A Canyelles, la construcció s’ha vist especialment afectada però també altres sectors comercials que ha fet que, si en l’anterior campanya electoral tothom plantegés propostes per disposar de locals comercials, avui en dia ja en tenim però molts d’ells estan tancats i barrats. Amb la voluntat de buscar algun element positiu, només que la crisi ha aturat el creixement de població anual del 10% que teníem fins fa uns anys, creixement desbordant que feia difícil poder oferir els nivells de servei adequats al mateix ritme.

La segona circumstància serveix d’exemple de l’anterior: són les insfrastructures educatives. A principis de legislatura es van inaugurar unes infrastructures llargament reclamades per la ciutadania i pel propi Ajuntament: el CEIP Sant Nicolau i l’Escola Bressol Els Patufets. Degut al creixement demogràfic, ja es troben al màxim de la seva capacitat i és necessari disposar d'una nova escola, una altra escola bressol i també un institut. Aquests equipaments són claus no només per la seva funció educativa sinó pel seu paper en la integració i relació social.

El tercer element a comentar és el planejament. En aquesta legislatura s’ha abordat la revisió de Pla d'Ordenació Urbana Municipal. El Pla que actualment està en vigor va ser aprovat al 1987, fa vint-i-quatre anys és a dir, quan Canyelles tenia 600 habitants En aquest llarg període hi ha hagut molt canvis: s’ha incrementat la població; existeixen noves infrastructures i equipaments; noves dinàmiques socioeconòmiques, etc. Tot i així, i malgrat l’avenç en alguns sectors, a Canyelles persisteixen greus problemes urbanístics heretats d’èpoques anteriors. La revisió ha d'aspirar a resoldre les necessitats generades pel creixement de la població, prenent en consideració el desenvolupament sostenible, conjuminant les necessitats de creixement demogràfic i econòmic amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

Quart. Començava la legislatura amb l’inici de les obres d’urbanització de Califòrnia i acaba amb la finalització d’aquest procés, el projecte d'urbanització de Vora Sitges - elaborat, licitat i aturat a causa de la crisi - i el projecte d'urbanització de Les Palmeres elaborat. En el cas de Califòrnia pren especial rellevància ja aquest és el sector en el que, a data d’avui, hi resideixen més persones del municipi. Les Palmeres i Vora Sitges són les altres dues grans urbanitzacions pendents i caldrà estar atents en els anys veniders a la millora de la situació econòmica perquè aquestes obres siguin financerament viables. El problema urbanístic seguirà existint però no cap dubte que s’ha donat un gran pas en els darrers anys.

Una altra porta que s’ha obert en els darrers anys és la d’iniciatives ambientals innovadores. Si hi ha un element identificador i diferencial de Canyelles és la seva situació geogràfica i el seu medi natural. En aquest sentit, en els darrers anys s'han desenvolupat diversos programes ambientals com la renovació de l'enllumenat o la creació de franges forestals de protecció contra incendis però el més destacable és la creació de nous programes que han de situar a Canyelles al capdavant de les iniciatives ambientals. Em refereixo a actuacions com les campanyes de foment de l'autocompostatge, la planta fotovoltaica del Casal i la Fira del Troc, i també la situació de Canyelles com a escenari d'activitats que combinen l'activitat física amb el medi natural com la cursa BTT o la cursa del Pic de l'Àliga.

En la mateixa línia, hi ha un altre aspecte que al futur s’hauria de mantenir i potenciar com és el de la participació ciutadana i la implicació de les entitats en la vida sociocultural de Canyelles. En els darrers anys hem de felicitar-nos per l'esclat en la creació i dinamització d'entitats, que ha anat acompanyat de diversos instruments de suport (registre entitats, convocatòria subvencions, Estalots) i que encara pot aprofundir-se més sobretot en la co-gestió d'equipaments i en la implicació en actes al llarg de l'any.

Deixo per al final les infrastructures de mobilitat. Fa uns anys no semblava gaire clar que comencés la carretera i existia una tímida idea de línia de tren orbital. Avui en dia, i malgrat els problemes causats per les obres de la C-15, la carretera es preveu que es finalitzi al 2012 i ja disposem d’una reserva d'espai per al tren orbital. El dia després de la inauguració de la variant de la C-15 la fesomia de Canyelles canviarà substancialment. Un nou escenari que planteja nous reptes, noves dificultats però també noves oportunitats.

En resum, en 4 anys hem vist unes noves infrastructures educatives funcionant a ple rendiment i demanant la seva ampliació, la definició del Canyelles del futur amb un nou planejament i dues infrastructures de mobilitat cabdals, noves portes obertes que no s'haurien de tancar en els àmbits del medi ambient i la participació ciutadana, i avenços fonamentals en les tres urbanitzacions més grans del municipi. Tot plegat emmascarat per la crisi.

Tots aquests fets ens deixaran un paisatge diferent, un Canyelles canviat. Per a alguns millor i per a altres pitjor, encara que els que estem a la cosa pública i tots els que s’impliquen mitjançant les associacions o individualment aspirem a qui sigui per bé. Caldrà el mig i llarg termini per valorar-ho en la seva justa mesura.

La fal·làcia de Clooney & Malkovich

2011-01-19T14:30:00.000-08:00

M'agradaria que el títol d'aquest article fós tant atraient com l'exitosa campanya en la que els creatius de Nespresso venen, d'una forma subtil, els valors ambientals de l'empresa que els paga, valors que no són tals.

En l'anunci Nespresso Cab Driver un atribulat i terrenal Clooney es veu sotmés a xantatge per un diví (i diabòlic) taxista Malkovich que, a canvi de perllongar la seva vida, li reclama les càpsul·les que en George acaba de comprar. A sobre, en John, un cop ha consumit el cafè, li retorna les capsul·les en una bossa perquè el Clooney les recicli, perquè, li recorda: we recycle (nosaltres reciclem).

Segur que heu vist aquells paquets de madalenes en les que cadascuna d'elles estan envasades en paquets individuals dintre d'un paquet més gran. Doncs bé, el sistema de càpsul·les Nespresso i d'altres similars és també el paradigma de productes sobreembolcallats, d'aquells productes que per motius de màrqueting o facilitat de consum es presenten en recipients excessius (packaging li'n diuen). Tot per la simplicitat de... 1) posar la càpsula...2) pitxar la tecla i...3) assaborir un bon cafè!... Quina satisfacció!

La fal·làcia, la mentida, és que Nespresso no recicla. Qui recicla són els consumidors i el que fa el sistema d'envasat de les capsuletes no és més que incrementar els residus si es compara amb el sistema convencional de paquets de 250gr. Recòrrer a l'argument del reciclatge és un recurs dels publicistes per rentar la cara de l'empresa i millorar millorar la seva imatge.

La capacitat de reciclatge de la societat ha anat incrementant i ha arribat, en particular a Catalunya, a nivell elevats, pero molts experts coincideixen en què difícilment es podran assolir nivells molt superiors i que s'hauria de potenciar, a més del reciclatge, la prevenció i la reducció de residus. La discriminació del consumidors en la tria dels productes no és suficent i aquí el paper de la indústria en reduir l'envasat, generar procesos de manufactura sostenible i presentar el producte és clau. Estaria bé que en un futur en John Malkovich, en les seves disputes amb en George Clooney, li digués: dear George, you recycle, we reduce waste (estimat George, tu recicles, nosaltres reduim els residus).

Crónica de una media

2010-12-19T10:16:00.000-08:00

Mi primera media maratón ha sido la de Vilanova i la Geltrú www.mitjavilanova.org . El hecho de desarrollarse en una zona que conozco y donde a veces me entreno, me daba confianza en superar el reto de acabar los 21,097 metros en menos de dos horas. El día, frío, sin exceso; llovió por la mañana y las condiciones eran buenas para correr, excelente organización. El ambiente impresionante, la primera vez que corría en una carrera de este tipo con mil cuatrocientas personas. Espero que me respete mi rodilla izquierda, como yo la he respetado a ella. Espero también que mi médico no lea este post por aquello que me dijo de tomatelo con calma.

La primera decisión: ¿a qué ritmo correr? Sólo tenía experiencia en una carrera de montaña de esa distancia, pero es muy diferente. En la montaña el despliegue físico es importante pero en la Mitja no sólo afecta el físico sino el aspecto mental es determinante. La uniformidad del recorrido te obliga a no equivocarte con salidas exuberantes y que te pille el Muro. Por tanto, elegí la filosofía de empezar como un viejo para acabar como un joven ;), a 165 pulsaciones, mi ritmo de comodidad de entreno. Nunca miro el crono hasta el final pero en el kilómetro quince revisaré el ritmo por kilómetro, a ver que tal.

Los primeros cuatro kilómetros por la Ronda Ibérica son de “tanteo”, el grupo muy compacto y la impresión es que la mayoría de por allí conocen lo que se traen entre manos. Una vez llegados de nuevo a las pistas de atletismo empieza la bajada por la Ronda Europa hacía la playa. Las 165 van perfectas. Se entra en el paseo Marítimo con unos ocho kilómetros y se sale con unos catorce, o sea que paseo arriba y abajo se hacen casi seis kilómetros. Creo es una de las partes más duras. En el kilómetro nueve, a la entrada del puerto, entro lo que llamo el punto de equilibrio, más a menos no adelanto a nadie y casi nadie me adelanta a mí. Una de los entretenimientos es ir mirando a los corredores en sentido contrario en los puntos de cruce y saludando a conocidos, hay que ir distrayendo a la cabeza. Las piernas, que hasta ese momento no habían pedido la palabra, empiezan a quejarse.

Casi sin darme cuenta llevo más de quince kilómetros, me he olvidado de mirar el crono en el quince y lo hago en el dieciséis (1h 22min), a un poco más 5min/km. Me sorprende por alto.

Pero si la playa era la parte dura, ahora viene la parte salvaje de la carrera. Enfilar la carretera de Cubelles, con sus toboganes, sus rectas y cruzándote con corredores que llevan dos kilómetros más que tú es duro. Sigo saludando pero las caras ya no son las mismas. Los brazos empiezan también a manifestarse. Las 165 pulsaciones ya son historia, de 175 no bajo.

De todas formas, cuando pasada la entrada de la Cucanya empiezas el retorno a VNG sabes que lo peor a pasado. Mi idea era apretar en el 17..., casi mejor lo dejo para el 19,...o quizás en el 20. El trecho que queda se hace como puedes y a dos kilómetros del final las piernas triplican su peso, no se si ha sido muro o tabique pero ya no quedaba ni para el pequeño esprint de la llegada. 1h 52min!!. ¿Me apunto a la de Sitges? Voy a echar una siesta y lo decido.

Menor dependència energètica al futur

2010-12-15T00:31:00.000-08:00

Amb l’adhesió al Programa Europeu del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, Canyelles es va afegir al grup capdavanter de més de 2.000 ajuntaments europeus que han subscrit el seu compromís de contribuir a l’objectiu del triple 20 per a l’any 2020: reduir el 20% de les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle, millorar un 20% la seva eficiència energètica i incrementar un 20% l’ús d’energies renovables.

Una de les accions previstes en aquest programa és l’elaboració d’un Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) on es defineixen les mesures a aplicar per reduir les emissions. Aquest Pla, que s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha elaborat un inventari d’emissions i a partir dels resultats fa una sèrie de propostes d’actuació a deu anys vista. Les propostes s’estructuren al voltant de trenta-sis mesures, prioritzades i valorades, i es detallen els àmbits on l’ajuntament disposa potencial d’actuació. Aquest són fonamentalment l’enllumenat públic (que representa un 80% dels consum elèctric municipal), els equipaments, les flotes, la gestió de residus, la mobilitat i la compra de bens i serveis.

El Pla s’anirà revisant cada dos anys per anar avaluant l’assoliment dels objectius i també per incorporar, per exemple, les novetats tecnològiques que en matèria d’eficiència energètica es vagin produint.

De les dades obtingudes, s’observa una tendència a la reducció d’emissions des de l’any 2005 fins al 2009, fruit de les mesures que s’han anat implantant en els darrers anys.

Així de les trenta-sis mesures proposades, algunes ja s’han executat i altres es troben en curs. Per exemple, el pla de renovació de l’enllumenat es ve desenvolupant des de l’any 2006 amb una inversió anual per substituir làmpades per altres més eficients i de menor consum i reduir, alhora, la contaminació lumínica. També s’han instal·lat reguladors de flux que permeten reduir intensitats en hores determinades del dia, així com diverses actuacions d’estalvi energètic i de millora de l’eficiència als equipaments municipals. Entre d’altres, s’han desenvolupat diverses actuacions per incrementar la recollida selectiva de residus, com la campanya de compostatge, la potenciació de la deixalleria, la creació de noves àrees d’aportació de selectiva o les campanyes de sensibilització. Amb aquest reaprofitament de residus s’aconsegueix un estalvi d’energia per no tenir que produir els materials de nou.

En l’àmbit del foment de les energies renovables, s’ha instal·lat una planta fotovoltaica de 20kw a la teulada del gimnàs que proporcionarà energia neta que es vendrà a la xarxa. Als vestuaris de la zona esportiva s’han instal·lat també unes plaques solars per a la producció d’aigua calenta.

Totes aquestes actuacions representen un benefici ambiental, un estalvi per a l’ajuntament que pot dedicar-se a altres projectes, una contribució a la sensibilització sobre l´ús de l’energia, però sobretot representen començar a adaptar-se a un futur que haurà de ser menys dependent energèticament i que haurà de comptar amb fonts alternatives als combustibles fòssils.

La limitació del 80Km/h

2010-11-09T01:58:00.000-08:00

Us recomano un article del Daniel Gómez Cañete que apareix a la revista Sostenible sobre la limitació del 80Km/h
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=5&num_noticia=442896

La Montse Santafé serà la nova cap de llista d'ICV a Canyelles

2010-10-19T07:27:00.000-07:00

L’Agrupació local d’ICV a Canyelles vam proclamar de forma unànime a la Montse Santafé com a la propera cap de llista a les eleccions municipals de maig de 2011, substituint-me en aquesta funció en la que he estat durant dues legislatures.

Crec que és una gran candidata. Aporta capacitat i coneixement del municipi , ja que a més de viure a Canyelles fa deu anys, està implicada en diverses activitat socioculturals i ha estat fent el seguiment del temes municipals amb la resta del grup durant aquesta legislatura. Però crec que cal destacar que també aporta allò que hem defensat en l’actuació al govern: serenitat, rigor i solidesa d’arguments, defugint d’actituds demagògiques o crispades.

Montse: tens tot el meu suport! endavant!

Energia neta al Casal

2010-10-13T14:27:00.000-07:00

Si heu passat pel Casal haureu vist que s’han començat a realitzar unes obres a la teulada d’aquest equipament municipal. Es tracta de la instal·lació d’una planta fotovoltaica municipal de 20kw, impulsada per l’àrea de medi ambient, que captarà l’energia solar i la transformarà en energia “neta” per injectar-la a la xarxa elèctrica. L’Ajuntament podrà reinvertir els rèdits obtinguts per la venda d’aquesta energia en altres projectes relacionats amb la sostenibilitat, com per exemple la renovació de l’enllumenat per substituir les làmpades actuals per altres més eficients i de menor consum.

Per fer-se una idea, l’energia que produirà aquesta planta seria l’equivalent al consum anual de 10 famílies i evitarà l’emissió de 33 tones anuals de CO2 a l’atmosfera. Per tant, benefici econòmic i ambiental, però també tindrà un efecte demostratiu i educatiu sobre les possibilitats d’aquestes fonts d’energia.

De fet, en els darrers anys s’ha produït una conscienciació progressiva sobre la necessitat d’actuar per prevenir l’escalfament global i, d’aquesta forma, s’han generalitzat els missatges sobre l’imperatiu de repensar el model energètic i de consum. Fins fa poc aquests anys aquest discurs que només se sentia de boca de grups ecologistes o partits verds ha acabant sent un discurs majoritàriament acceptat.

Al projecte de la planta fotovoltaica altres s’afegeixen altres en aquesta línia com la instal·lació d’energia solar tèrmica als vestuaris de la zona esportiva o la planta fotovoltaica (igual que la del Casal) que la Generalitat instal·larà a la teulada del CEIP Sant Nicolau.

Un nou Reglament pels Estalots

2010-10-13T14:26:00.000-07:00

En el Ple del mes de Juliol es va aprovar un nou Reglament que determina les funcions i responsabilitats de Els Estalots.

Quan ICV vam entrar a l’Ajuntament l’any 1999, la situació de les associacions socioculturals a Canyelles era molt diferent de l’actual. Conjuntament amb el soci de govern d’aleshores (PSC) es va definir que la promoció de la cultura popular i l’associacionisme havia de ser una prioritat clara.

Els fruïts d’aquella aposta política es comencen a veure ara. En les tres legislatures que han transcorregut han aparegut diverses colles locals, s’han recuperat balls, s’ha innovat en els programes de les festes, s’han creat colles infantils (el que garanteix la cantera futura), etc. Això ha estat possible des de l’impuls individual i grupal de les persones i també amb el suport de l’Ajuntament, en forma d’ajuts econòmics, d’acompanyament tècnic, de cessió d’espais o de suport logístic.

Paral·lelament s’ha transformat l’antiga Comissió de Festes, en la que voluntaris oferien de forma altruista el seu temps per donar suport a l’organització de les festes, a una Comissió, formada per cinc persones que representen a entitats dels municipi, anomenada Els Estalots. Aquest model cerca una major implicació dels seus membres i les associacions que representen, no només en els aspectes organitzatius o logístics de les festes sinó que també en la concepció del programa de les Festes. Aquest tipus de Comissió s’inspira en els exemples propers de Vilafranca, amb els Administradors, o Els Pabordes de Vilanova.

El Reglament aprovat determina quines són les funcions tant de Els Estalots com de l’Ajuntament. És un model nou i per tant s’ha d’anar desenvolupant, però pensem que aplicat amb un principi de cerca de corresponsabilitat i d’implicació del voluntariat i les associacions a les festes donarà uns bons resultats.

La recollida selectiva dels residus augmenta a la Regió Metropolitana

2010-07-02T02:16:00.000-07:00

L’any 2009, s’han recollit selectivament el 35,1% dels residus municipals generats, mentre que l’any anterior se’n va recollir el 31,9%. A Catalunya, s’ha recollit selectivament el 37,6% dels residus municipals generats, un 7% més que l’any anterior. La Regió Metropolitana genera menys residus per habitant i dia que la mitjana catalana.

La recollida selectiva dels residus municipals a la Regió Metropolitana (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental i municipis integrats en l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus) ha augmentat notablement l’any 2009. Així, en aquest àmbit territorial s’ha recollit selectivament el 35,1% dels residus municipals generats, mentre que l’any anterior se’n va recollir el 31,9%. Per tant, la Regió Metropolitana fa un important pas endavant i se situa molt a prop de la mitjana catalana de recollida selectiva, que és del 37,6% dels residus municipals generats.

En aquest àmbit, s’han recollit selectivament un total de 897.873 tones de residus municipals. La comarca que separa més residus és el Maresme, amb un índex de recollida selectiva del 39,5%, seguida de l’Alt Penedès, amb un índex del 37,1%, i del Vallès Oriental, que recull selectivament el 37% dels residus municipals generats. Tot seguit, se situa el Garraf, que recull selectivament el 36,6%, i el Vallès Occidental, que en recull el 36,5%. Una mica per sota hi ha el Baix Llobregat, que recull selectivament el 35,6% dels residus, i els municipis que integren l’Entitat Metropolitana, que en recullen el 33,7%. Cal destacar, però, que pràcticament tots els índexs de recollida selectiva de la Regió Metropolitana se situen a l’entorn de la mitjana de Catalunya.

L’any 2009, la Regió Metropolitana va generar 2.557.828 tones de residus municipals. Això suposa que, de mitjana, cada ciutadà d’aquestes comarques va generar 1,40 kg de residus al dia. Aquesta xifra se situa per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,54 kg de residus per habitant i dia. Cal assenyalar que, tot i l’augment de població, la generació de residus no ha crescut sinó que ha minvat, i en concret ha caigut un 1,9% respecte de les dades de l’any anterior. La comarca que genera més residus per càpita és el Garraf (1,75 kg/habitant/dia), i la que menys el Vallès Occidental (1,26 kg/habitant/dia).

Més info a http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/07/01/16/56/de6a7801-52dd-4520-8c68-7ac6c36bd405.pdf

Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic

2010-06-17T07:36:00.000-07:00

Em faig ressó del Dia Internacional Lliure de Bosses, el 3 de Juliol, que es celebrarà amb la voluntat de sensibilitzar sobre la necessitat de canviar els nostres hàbits de consum cap a la reducció de l'ús de bosses de plàstic.

Aquest any la diada, que fins ara era el Dia Català Sense Bosses de Plàstic, esdevé Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic. L'objectiu principal del Dia és conscienciar la societat catalana i de tot el món de la necessitat de canviar els nostres hàbits de consum cap a la reducció de l'ús de bosses de plàstic i de productes d'un sol ús. A més, es planteja com un dia per a la reflexió en els avenços que s'han desenvolupat al llarg dels últims mesos en aquest sentit.

Un dia, per tant, de celebració, reflexió i intercanvi d’experiències internacionals, per un consum més responsable i respectuós amb el medi ambient.

Resum dels Impactes que causen les bosses de plàstic a Catalunya:

- Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovable i molt costós;
- Suposen un 2’32% pes de la brossa i més 14 milions de bosses cada cap de setmana;
- El reciclatge és escàs i costós energèticament, la majoria s’aboquen o incineren;
- Fabricació i incineració emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrògen,
etc.);
- Poden trigar fins 500 anys en descompondre’s;
- La dispersió al medi provoca l’afectació d’animals al medi terrestre i aquàtic;
- Són de fàcil substitució per sistemes reutilitzables;
- L'estalvi d'1 sola bossa per català s’estalviaria l'emissió de 117 Tn de CO2 a l’atmosfera.

Fundació per a la prevenció de residus i el consum responsable

Contrapropostes d’ICV a les mesures del govern Zapatero per tal de reduir el dèficit públic

2010-05-18T09:17:00.000-07:00

Les propostes d’ICV incideixen directament en la necessitat d’abordar amb valentia les causes que estan a l’origen de la crisi i, per tant, fer front a reformes estructurals al sistema fiscal i elaborar una reforma fiscal justa i progressiva. Aquestes qüestions tenen per objectiu garantir el nivell de recursos públics suficients pel ple desenvolupament de les polítiques socials especialment necessàries en la crisi actual i, alhora, establir els mecanismes d’accés al crèdit que permetin dinamitzar l’economia per tal de crear ocupació estable i de qualitat, les dues màximes prioritats, sens dubte, hores d’ara.

En aquest sentit, des d’ICV, proposem les següents mesures, que incideixen tant en els ingressos com el les despeses i permetrien l’equilibri pressupostari suficient com per no haver de retallar cap retribució, ni congelar les pensions, ni retallar la llei de la dependència:

· Una veritable lluita vers el frau fiscal, amb un augment dels recursos humans i tècnics de l’AEAT fins a convergir amb la mitjana de la UE en un termini màxim del que queda de legislatura. Actualment s’estima en el 5,5% del PIB els recursos que es deixen d’ingressar fruït de l’economia submergida (xifrada en el 23%).

· Gravar en major mesura els nivells més alts de renda en l’ IRPF. En aquest sentit proposem un nou tram en l’ IRPF amb un tipus marginal del 50% per a rendes totals superiors a 100.000€ anuals, que equival a un sou brut aproximat, d’uns 7.500 - 8.000€ mensuals. Amb dades de la Liquidació de l’ IRPF del 2007, hi havia 747.295 contribuents amb rendes superiors als 60.000€ anuals i s’estima en uns 400.000 els que estan per sobre del 100.000€ anuals. Amb aquest elevat nombre de contribuents que estarien “directament afectats” per la mesura que proposem, estimen que, en total, sumarien 1.800 M€ de recaptació addicional.

· Establir un nou Impost sobre la riquesa, que gravi la tinença de bens mobles i immobles, a partir de nivells superiors a 1M€. Amb dades de l’impost de Patrimoni del 2006, només 89.000 declarants a tot l’Estat (el 8,9% de total) van declarar béns per valor de més de 1M€, representant el 68% de la recaptació total de l’impost, 1.228 M€, amb un tipus mig del 0,6%. Proposem fer un pas més enllà, que superi l’antic Impost de patrimoni, amb el Nou Impost sobre la Riquesa (IR), amb el qual es podria obtenir una recaptació d’uns 2.250 M€ en el conjunt de l’Estat espanyol

· Garantir un tracte igualitari en l’impost de Societats per a les societats productives i les societats d’inversió, de manera que les Societats d’inversió tributin al mateix tipus que les productives “clàssiques”. En aquest sentit estaríem parlant d’eliminar els privilegis, per exemple de les SICAV (que tributen a l’ 1% i reparteixen dividends via reduccions de capital ) o d’altres figures societàries que ho fan a tipus del 18%... Quedarien excloses d’aquest tractament lineal les empreses d’economia social, lògicament.

· Tram impositiu del 5% addicional en l’Impost de Societats per a tots aquells guanys superiors als 1.000 M€. Implicaria una recaptació addicional superior als 2.500 M€ anuals.

· Recuperar el tracte diferencial en els increments patrimonials, tot gravant en major mesura, els que es generin en un període inferior a 1 any, en concret, al tipus marginal més alt, com a part de la lluita vers l’especulació.

· Reorientació de la reforma de l’IVA plantejada pel Govern de l’Estat, eliminant la pujada de tipus que ha d’entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany, tot establint un nou tipus d’IVA especial del 25% (o, en el seu cas, un impost especial per l’equivalent a 9 punts de l’IVA) per a bens de consum de luxe, joies, abrics i peces de pell, aeronaus i embarcacions a vela i motor no destinades al comerç marítim o la pesca professional, entre d’altres articles que podríem denominar sumptuaris.

· Una aposta política definitiva per la Fiscalitat Ambiental amb la finalitat no tan recaptatòria si no de potenciar les bones pràctiques d’impacte ambiental que poden suposar un estalvi multimilionari de l’Estat en polítiques contra el canvi climàtic o de recuperació del medi natural.

· Desplegament de la “fiscalitat immobiliària” (plusvàlues,...). Proposem que els increments de valors urbans o requalificatoris retornin a la societat. Això es de “justícia social”: frenem encara més l’especulació, si les rendes de la retenció de terrenys, del canvi de qualificació urbanística,.. estan altament gravades.

· Eliminar o reduir substancialment les deduccions a l’ IRPF per aportacions a plans de pensions privats. El 72% de les declaracions més baixes del 2006 (les inferiors a 24.000€) només es deduïen el 24% del total de reduccions per plans de pensions. Si s’eliminés la deducció l’increment de recaptació seria de 1.600 M€. Si es fes una deducció màxima de 1.000€, la gran majoria d’aportacions de rendes inferiors a 24.000€ tindrien dret a reducció, i la recaptació fiscal s’incrementaria en 800 M€ anuals.

· Suprimir el finançament de l’Església amb aportacions de l’ IRPF (252,6 M€ l’any 2008).

· Iniciar el des topall del límits de les cotitzacions a la Seguretat Social, per permetre una millor progressivitat, un increment dels ingressos o una reducció de les cotitzacions dels sous més baixos.

· Recuperar els tipus patronals de cotització per desocupació rebaixats en èpoques anteriors.

· Establiment d’un impost sobre les transaccions financeres a l’estil de la Taxa Tobin llargament reclamada pels moviments progressistes i que ara molts recuperen sota el mateix nom o el d’Impost Robin Hood per la necessitat d’aplicar la seva recaptació a causes socials, al servei del deute públic i a la cooperació internacional.

· Limitació dels salaris i els cobraments per incentius dels alts directius del sector financer. La regulació de les remuneracions ha de deslligar-se dels riscos a curt termini que tanta especulació han generat.

· Suspensió dels processos d’execució del desnonament per l’ impagament d’hipoteques de treballadors aturats.

· Garanties d’arribada del crèdit a empreses i particulars com a condició tant del flux de diners del FAAF com de la intervenció del FROB.

· Disposició per part de les administracions a reduir els actius dubtosos dels bancs mitjançant la compra de part l’estoc de sòl i vivenda en mans del sector financer procedent de l’execució de crèdits a promotors immobiliaris i constructors. Aquesta compra, realitzada a un preu avantatjós per a l’administració, hauria de permetre constituir per primera vegada un veritable parc de vivenda social de lloguer, que permeti solucionar la demanda social de vivenda i servir de coixí antiespeculatiu en èpoques de bombolla immobiliària.

· Reducció de la despesa en alts càrrecs de l’administració pública estatal.

· Reducció d’un mínim del 15% del pressupost destinat a la Casa Reial.

· Iniciar un procés de simplificació dels organismes públics estatals amb l’objectiu d’estalviar costos d’estructura i en càrrecs.

· Acotar el xec nadó exclusivament a les famílies amb menys ingressos i, especialment aquelles en que tots els seus membres estan a l’atur.

· Reducció de la despesa militar, retirant les tropes espanyoles de l’Afganistan, entre d’altres mesures a aplicar-hi.

Amb aquestes mesures, es podria reduir el dèficit públic en un mínim de 7.600 M€ anuals, més tota la recaptació addicional que es podria assolir amb una millor lluita vers el frau fiscal.

Al PP no li preocupa el POUM

2010-04-29T09:03:00.000-07:00

En el passat número del butlletí municipal, la columna del PP manifestava de forma demagògica la seva preocupació per la baixa participació ciutadana al Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) i afirmava que l’ajuntament hauria de “aprovechar el tiempo en cosas que si preocupan a los ciudadanos de Canyelles”. No entrarem a discutir la incoherència de criticar l’oportunitat de participar en la definició del Pla. Ni que la participació que hi ha hagut a Canyelles està a la mitjana de participació en aquest tipus de processos. Ni que el actual Pla General data de 1987, és a dir de fa 23 anys, quan Canyelles era molt diferent, i quan un Pla sol pensar-se per a un període de 10 o 15 anys. Ni tampoc que la proposta de revisar-ho va ser al 2007, abans de la crisi. Ni que dedicar-se a revisar el Pla no vol dir deixar de banda altres temes del dia a dia i de la conjuntura actual.

Però sí voldríem dir perquè ICV seguim aquest tema des del principi i perquè ens interessa. Potser perquè definirà on podem tenir terrenys per construir una nova escola, o un institut, o un CAP, o per ampliar la deixalleria...potser perquè es preveurà on hi hauran equipaments quan Les Palmeres hi visquin 4.000 persones...potser perquè establirà mesures més estrictes de protecció del patrimoni del nucli antic i el castell...potser perquè ubicarà noves zones per activitats econòmiques i industrials...potser perquè reforçarà la protecció dels corredors biològics del medi que ens envolta...potser perquè definirà com tenir en compte la nova carretera i la futura línia de tren en l’estructura urbanística... Potser tot això no preocupa al PP. A ICV, per descomptat, sí.

Pressupost 2010 en clau ambiental

2010-04-13T03:15:00.000-07:00

Si hagués de resumir el pressupost 2010, que vam aprovar a finals de març, diria que és un pressupost d’austeritat i contenció, de prioritats i que, tot i les dificultats, no oblida les inversions.

Efectivament, un pressupost de contenció, com no podia ser d’una altra manera, ja que en uns moments en què tothom s’està estrenyent el cinturó i els ajuntaments estem vivint una davallada dràstica de recursos per la reducció de l’activitat immobiliària i les transferències de l’Estat, el pressupost s’ha d’ajustar a la nova realitat. En el cas de Canyelles amb una reducció del 39% en relació a l’any passat.

Malgrat això, l’ajuntament no pot deixar d’intervenir i actuar. D’una banda, en aquells àmbits de la seva competència, garantint aquells serveis bàsics que ha de prestar (com p. ex. recollida de residus, manteniment, aigua, etc.) i de l’altra, en aquells que sense ser una competència exclusivament local es consideren políticament prioritaris (com p. ex. serveis socials, escola-bressol o vigilants municipals). Aquí es on es manifesten les prioritats i on ha calgut un esforç important per disminuir les quanties amb la mínima afectació als serveis i on s’ha negociat, sobretot en els grans contractes de l’ajuntament, per aconseguir estalvis. Per últim, continua havent-hi inversió (a prop d’1 milio d’euros) que es financia amb subvencions i amb estalvi municipal, sense incrementar el deute. És veritat que s’ha hagut d’aparcar, de moment, el projecte de construcció del Pavelló, però davant la situació actual i la manca de confirmació de subvencions seria irresponsable tirar endavant aquesta obra en aquests moments.

Més enllà d’aquest breu resum, voldria fer una lectura en clau ambiental fent una aproximació a algunes partides del pressupost vinculades a la sostenibilitat del municipi:

En primer lloc, la revisió del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) té més importància de la que sembla des del punt de vista ambiental. És una inversió important (100.000€, parcialment subvencionats per la Generalitat) però que té entre els seus objectius actualitzar la planificació urbanística als estàndards ambientals d’avui en dia. El Pla actual data de l’any 1987, quan la sensibilitat ambiental no era ni molt menys la que hi ha ara. La revisió permetrà introduir elements com la protecció d’espais naturals, dels corredors biològics o la densificació urbanística per fer el municipi més sostenible.

En l’àmbit dels serveis obligatoris vull destacar la recollida de residus i l’aigua. Els residus representen una partida important (472.000€); al 2010, no només es mantenen tots els serveis de recollida de residus que hi havia al 2009 sinó que s’incorporen dos nous serveis (recollida de restes vegetals i campanya de foment de l’autocompostatge), amb una reducció del 7% del cost en relació a les despeses del 2009. Hem decidit posposar la implantació de la recollida de la fracció orgànica al 2012 per poder fer-la en millors condicions. Pel que fa a l’aigua, el pressupost contempla inversions (prop 100.000€) per millorar les infrastructures i amb un projecte d’externalització per optimitzar la gestió d’aquest bé públic i escàs al nostre territori.
Existeixen altres àmbits a destacar, la prevenció d’incendis és un d’ells. Es continua invertint en la neteja forestal, tot i que en els darrers anys ja s’han fet quasi la totalitat de franges de protecció perimetral al municipi. Al 2010 es destinen 20.000€ per la creació i manteniment de franges en urbanitzacions; 25.000€ en neteges subsidiàries en parcel·les que no siguin netejades pels seus propietaris i 6.000€ en manteniment de camins.

També té continuïtat, el programa de renovació de l’enllumenat que es ve desenvolupant en els últims anys i que té com objectiu la reducció de consums i la lluita contra la contaminació lumínica. S’invertiran 20.000€ per la renovació d’enllumenat a Can Xum i 6.000€ en reductors de flux. Una altra inversió emblemàtica en el camp del foment de les energies renovables serà la instal·lació d’una planta fotovoltaica de 20kw a la teulada del Casal (finançada al 100% per l’Estat amb un cost de 87.000€) que permetrà injectar energia “neta” a la xarxa i re-invertir els beneficis al municipi.

I per últim no cal oblidar la inclusió i continuïtat d’activitats que aprofiten l’enclavament de Canyelles en el medi natural per a la pràctica esportiva o l’oci, com poden ser la Cursa BTT o la Cursa del Pic de l’Àliga, aconseguint combinar les activitats i el foment de valors com l’estil de vida saludable amb la utilització respectuosa del medi natural, un dels actius més preuats de Canyelles.

Crec que tots els elements anteriors del pressupost 2010 són exponents tangibles de la protecció dels valors ambientals i que alimenten el model que Canyelles ha de seguir per explotar els seus trets diferencials: de municipi localitzat a prop d’àrees urbanes però que per la seva situació, valors naturals i patrimonials encara gaudeix d’una situació privilegiada que cal mantenir.

Activitats a potenciar

2010-03-22T06:30:00.000-07:00

El passat 14 de març van confluir diferents activitats a Canyelles i, de totes elles, volem destacar-ne dues que per les seves característiques ICV considerem que responen al tipus d’activitats que s’han de potenciar al municipi: la Xatonada Popular i la Cursa de Muntanya.

En el cas de la Xatonada Popular, es tracta d’una iniciativa que en col·laboració amb l’associació ARCAT, vol promocionar un dels sectors econòmics més destacats del municipi, com és la restauració, mitjançat el foment d’un plat tradicional i vinculat al territori com és el xató. Aquest acte permet no només la celebració lúdico-gastronòmica d’un diumenge al matí sinó ser presents en una plataforma de difusió (la Ruta del Xató) que dóna a Canyelles una repercussió que difícilment podria aconseguir per sí mateix.

La Cursa Popular, ja en la seva segona edició, aconsegueix combinar la pràctica esportiva i el foment de valors com l’estil de vida saludable amb la utilització respectuosa del medi natural, un dels actius més preuats de Canyelles. A més a més, aquest any s’ha dut a terme en estreta col·laboració amb la fa poc creada Unió Esportiva Canyelles, sent un èxit de convocatòria i organització.

Dues iniciatives, per tant, que combinen l’interès i la vinculació al municipi (per motius econòmics, esportius o mediambientals), que permeten la implicació o participació ciutadana i que es desenvolupen en cooperació amb les entitats i el voluntariat.

El procés de participació del POUM entra en la següent etapa

2010-03-16T05:05:00.000-07:00

El Programa de participació ciutadana del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) ha de permetre:

- Fomentar i garantir els drets d’informació, iniciativa i participació dels ciutadans de Canyelles en la definició del planejament.
- Facilitar la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament.
- Facilitar la formulació d’al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el marc del tràmit d’informació pública

Aquesta setmana s'inicien les properes sessions de participació ciutadana dins el procés d'elaboració del Pla d'Ordenació Urbana de Canyelles. En aquestes sessions es presenta en una primera sessió informativa l'Avanç de Pla (la primera proposta del Pla elaborada a partir de la diagnosi, la recollida de dades que ha fet l'equip redactor i els resultats de l'enquesta ciutadana que es va fer fa uns mesos). La seva celebració hauria de permetre a la ciutadania disposar d’informació per a debatre, en la següent jornada ciutadana de debat, les propostes de l’Avanç de Pla. La segona sessió es fa en treball en grups.

El divendres, dia 19 de març, a les 18.00h i fins les 20.00h, tindrà lloc a la Sala Multicultural de Canyelles, una sessió informativa oberta a tothom, dins el procés de participació ciutadana del POUM, on l’Equip Redactor del POUM explicarà les propostes en els següents àmbits:

- Mobilitat, serveis, infraestructures
- Estratègies de desenvolupament
- Medi ambient i patrimoni

En aquesta sessió, els participants podran inscriure’s per la següent jornada, a celebrar el dissabte, 27 de març, de 10.00h a 14.00h, en el mateix lloc, i on es faran uns grups que tractaran i treballaran aquests tres àmbits, amb suport de plànols, i després, cap al final de la jornada, es posarà en comú tot allò que s’ha plantejat durant la jornada per cadascun dels grups. És a dir, aquesta sessió del dia 27 s’iniciaria amb un plenari, posteriorment es formarien els grups i es finalitzaria amb el plenari de tancament on es posarien en comú les conclusions arribades per cadascun d’ells.

És molt important la participació ciutadana en aquestes sessions ja que és el moment en què es pot interactuar amb l'equip redactor i conéixer de primera mà el què s'està plantejant per al futur del municipi. Us animo per tant a assistir!!

FEOSL 2010 Canyelles: Invertir en el medi ambient i en les persones

2010-02-12T07:08:00.001-08:00

Volem destacar un parell aspectes dels set projectes aprovats per l’Ajuntament de Canyelles per al nou Fons Estatal per a l’any 2010. D’una banda, un projecte amb una clara dimensió ambiental com serà la construcció d’una planta de producció d’energia fotovoltaica de 20kw que s’ubicarà a la teulada del Casal. Amb aquesta actuació s’obté un clar objectiu ambiental, ja que s’injecta energia “neta” a la xarxa i els beneficis obtinguts es reinverteixen al municipi. Aquest és un tipus d’inversió que ICV hem promogut i hem defensat des del govern municipal. Aquesta instal·lació serà igual a la que la Generalitat construirà a la teulada del CEIP Sant Nicolau, pel que Canyelles disposarà en poc temps de dues plantes fotovoltaiques.

D’altra banda, la reserva de 32.000 euros per complementar les partides socials de l'ajuntament i diferents inversions que van en la línia del que ICV promulgavem en aquesta mateixa columna fa un parell de mesos: cal adequar els espais municipals per dinamitzar les activitats esportives i socio-culturals dels diferents col·lectius del poble. Així, s’invertirà en la millora dels vestuaris del camp de fútbol (molt utilitzats des de la creació de la Unió Esportiva Canyelles) instal·lant també plaques solars per a l’aigua calenta. També es faran diverses actuacions de millora a la Sala multicultural; inversions per traslladar l’Ecijove a l’edifici de l’escola vella i poder crear així un espai per a la gent gran al Casal i, per últim, les obres que es faran al Local de Can Dori per poder ubicar un servei de bar a la planta baixa i poder fer un ús més intensiu d'aquest equipament.
Inversions, per tant, necessàries per poder donar resposta a la afortunadament creixent demanda d'activitats de les entitats socio-culturals i esportives del municipi, així com de col·lectius que considerem prioritaris, com la joventut o la gent gran. Aquestes inversions es completaran, a més a més, amb les del pressupost 2010 que en aquests moments estem elaborant.

Canyelles, sostenible?

2010-01-19T07:43:00.000-08:00

Fa un dies, un comentari al blog qüestionava que un municipi d’urbanisme horitzontal, com ho és Canyelles, pogués considerar-se sostenible. És cert, pel que fa a la seva sostenibilitat aquest tipus de municipis tenen molt mala premsa: consumeixen territori, estableixen una dependència excessiva del vehicle privat i generen, en definitiva, una petjada ecològica important.

També és cert, però, que aquesta realitat urbanística és fruït de la disbauxa que es va produir en els anys 60 i 70 quan uns quants propietaris es van vendre les muntanyes i les terres, emparats per la manca de control administratiu i per una sensibilitat ambiental aleshores inexistent. La realitat actual és fruït de decisions (als nostres ulls) equivocades, però aquest és el llegat amb el que ens hem d’enfrontar.

Al meu entendre, hi ha quatre reptes a considerar per minimitzar o reduir l’impacte ambiental de l’urbanisme dispers i per aconseguir un municipi més sostenible:

a) No créixer més. Quant dic no créixer més no em refereixo a limitar la població – seria impossible – sinó a evitar afegir més zones urbanitzables a les que ja existeixen. Omplir i densificar les actuals ja seria més que suficient. Una dada, si totes les zones urbanitzables de Canyelles estiguessin edificades i habitades seriem uns 11.000 habitants!. Evidentment es podria reduir l’àmbit urbanitzable però algunes experiències municipals mostren les dificultats i costos que això genera.

b) Generar ocupació al municipi. La nostra gent treballa majoritàriament a fora amb el que implica en desplaçaments però també en la pèrdua d’oportunitats de relació social. El treball, a més de generar riquesa, ajuda a allò del que tant és parla ara: la cohesió social, establint xarxes locals de relació econòmica i social i generant sentiment de pertinença a una comunitat.

c) Tenir un transport públic eficient. En aquest sentit, tot i que amb el transport interurbà per carretera s’aconsegueixen alguns avenços després de pressionar molt a les administracions competents, crec que l’autèntica alternativa vàlida és el tren.

d) Promoure comportaments mediambientalment responsables. Aquí es podrien incloure tota la panòplia de mesures que, tant des de la responsabilitat individual com col·lectiva, s’estan aplicant per promoure comportaments mediambientals més responsables, en àmbits tan diversos com el reciclatge, la reducció del consum, l’estalvi energètic, etc.

Parlar de sostenibilitat per tant, no és fer-ho de qüestions estrictament mediambientals sinó que és fer-ho sobre com es planifica urbanísticament el territori, sobre economia o sobre quines infrastructures es prioritzen, Aquesta és una de les majors fites que s’han aconseguit en els darrers anys: fer que el concepte de sostenibilitat imbuexi altres disciplines. Com bé diu l’ecòleg Ramon Folch només les propostes ecologistes que es puguin generalitzar al conjunt de la població són vàlides ja que són les úniques que tindran un impacte significatiu en la millora del medi.

És sobre aquests aspectes en els que es centrarà la discussió de la revisió del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) que s’acaba d’iniciar a Canyelles.

Es podrien aplicar aquestes consideracions a la comarca del Garraf? Jo crec que sí: el Garraf és una comarca petita, amb un creixement desmesurat en els últims 10-15 anys, amb una important vinculació amb l’àrea metropolitana en matèria d’ocupació i amb uns medis de transport públics saturats. Tan als municipis com a la comarca en general s’han fet important avenços però el ritme de creixement demogràfic dels últims anys no donava peu a consolidar-los. En aquest sentit, la crisi – malgrat els efectes perniciosos sobre les persones – ens ha d’ajudar a aturar-nos una mica i reflexionar sobre el model de creixement .

Dinamitzar els locals socials

2009-09-29T08:21:00.000-07:00

Després de finalitzar les obres de Califòrnia, la rehabilitació del local de Can Roca i acabar de construir el local social a Les Palmeres, Canyelles disposarà de tres nous equipaments per a les activitats socioculturals del municipi. Mancarà la construcció d’un altre local Vora Sitges i amb això es completarà una xarxa d’equipaments socioculturals prou significativa. Ara l’important és dinamitzar aquests espais perquè se’n faci el màxim ús possible. ICV, des de la nostra responsabilitat al govern, hem fet tres propostes perquè això sigui possible.

D’una banda, aquests locals són equipaments municipals dels que haurien de gaudir tota la ciutadania de Canyelles. Per remarcar aquest sentit comunitari, proposarem buscar noms per aquests locals, mitjançant propostes dels ciutadans com es va fer per exemple amb el logo de l’Ecijove. Segon, el nous espais han de servir per descentralitzar les activitats que actualment es fan majoritàriament al nucli històric (a l’Ecijove, a l’escola vella, etc.) i arribar així a altres sectors del municipi, amb programacions al llarg de l’any. I per últim, cal determinar una fórmula que permeti que les associacions i entitats socio culturals de Canyelles puguin participar en la gestió d’aquests equipaments en col·laboració amb l’Ajuntament.

Recollida selectiva

2009-08-11T08:34:00.000-07:00

El mes de Juliol vam iniciar des de la regidoria la primera campanya sobre la recollida selectiva. A la primera xerrada informativa es van repartir setanta-cinc jocs de bosses de ràfia per facilitar la separació a casa.

La promoció de la separació dels residus i correcta deposició en els contenidors corresponents té un triple interès:

a) d'adaptació a les normatives, ja que cada cop més les lleis de gestió de residus obligaran a que aquesta tingui un alts índexs de reciclatge
b) de reducció de costos, ja que en un futur no massa llunya, els municipis que reciclin menys tindran uns costos més alts ja que (en especial a Catalunya) hi ha un dèficit important d'abocadors
i c) potser, el més important, perquè amb la separació selectiva estem aconseguint que allò que és un residu pugui recuperar-se i tornar-se a utilitzar, minimitzant la despesa energètica d'extracció de matèries primeres, l' elaboració etc. amb el benefici ambiental que això comporta.

Califòrnia a punt

2009-08-11T08:30:00.000-07:00

El procés d’urbanització de Califòrnia està a punt d’acabar. El mes d’agost ja es va produir l’encesa de l’enllumenat públic i ara s’està preparant la recepció provisional de l’obra per part de l’Ajuntament, que començarà per la gestió de l’aigua. Mancaran el serrells de l’obra i finalitzar aspectes com la senyalització viària, la plantació d’arbres, etc.

Han estat molts mesos d’obres, no exempts de dificultats, degudes a la magnitud de la urbanització, les millores introduïdes en el projecte inicial, les inclemències meteorològiques o les derivades de la crisi financera dels darrers mesos.

Cal valorar que s’arribat a port, i en fer-ho, no es pot deixar de fer memòria i recordar que tot aquest procés no ha consistit només en l’execució de les obres, sinó que els tràmits administratius i jurídics del projecte executat va iniciar-se en l’any 2000. ICV vam defensar des del principi aquest projecte, i també que es fes amb la col·laboració estreta entre l’Entitat de Conservació i l’Ajuntament. Ha estat el suport dels veïns i veïnes, la tasca de tots els que han esta implicats en l’Entitat de Conservació i el recolzament de l’Ajuntament el que ha aconseguit que avui sigui una realitat.

10 anys d’ICV a Canyelles

2009-05-28T09:19:00.000-07:00

ICV Canyelles celebrem en aquestes dates que fa 10 anys, al 1999, es va crear el grup i es va presentar la primera candidatura. Malgrat que pugui semblar molt temps, en política local 10 anys passen de seguida; això sí, és un període suficient per fer una mica de balanç i destacar el nostre paper al municipi a llarg d’aquesta dècada.

Crec que un fet fonamental i clarament objectiu és que, al 1999, ICV va ser el partit que va aconseguir trencar l’hegemonia que fins aleshores havien tingut PSC i CiU a Canyelles. Aquests dos partits s’havien repartit el govern municipal durant les primeres legislatures democràtiques, en eleccions disputadíssimes i sovint en posicions de clar enfrontament. L’entrada d’ICV, i el pacte que vam formalitzar amb el PSC, va inaugurar una etapa d’aliances polítiques en el govern municipal que, amb diferents composicions, encara avui és vigent.

En aquella legislatura 1999-2003, després de les dificultats inicials que vam tenir amb el nostre candidat, la Roser Aniento va agafar les regnes del projecte d’ICV. El més important aleshores era adaptar l’Ajuntament i la política local a un poble que havia canviat; un poble que havia passat en pocs anys de ser un petit poble amb algunes urbanitzacions de cap de setmana a ser un poble amb taxes de creixement demogràfic importants, amb demandes de serveis creixents i amb urbanitzacions que començaven a esdevenir zones de primera residència. Per il·lustrar-ho amb dades, Canyelles tenia 565 habitants al 1981, 1.684 habitants al 1999, i actualment, en som 4.200; en definitiva, en 10 anys la població quasi s’ha triplicat. Conjuntament amb el PSC, es va començar a modernitzar l’ajuntament i sobretot a planificar les actuacions amb una visió sobre el municipi molt més integral, és a dir, Canyelles entès com tot el seu terme municipal i no només un nucli històric amb unes urbanitzacions que actuaven de satèl·lits.

La regidoria que dirigia la Roser va posar en marxa equipaments que han estat tan beneficiosos com l’Ecijove o la Deixalleria, va potenciar el Tren de Colors, va instaurar el Dia de la Gent Gran i el Dia de la Dansa, entre altres. En aquella etapa, també molta de la nostra gent, amb jo mateix al capdavant, vam iniciar el procés d’urbanització d’una de les urbanitzacions més grans i més poblades del municipi, Califòrnia, procés que precisament culminarà aquest any.

A les eleccions de 2003, ICV vam obtenir quasi el 16% dels vots, però vam decidir quedar-nos a l’oposició després del pacte PSC-CiU. Va ser un època dura, perquè no dir-ho, però la màxima que ens va guiar va ser la mateixa que la que tenim governant: fer una feina de servei públic, responsable, rigorosa i coherent. No vam fer oposició perquè sí; si alguna proposta del govern ens agradava l’aplaudíem i si podíem intentàvem millorar-la; si no ens agradava la criticàvem i proposàvem alternatives. D’aquesta etapa ens sentim especialment orgullosos d’haver aconseguit que, gràcies a la nostra proposta, l’escola-bressol s’ubiques al costat de la nova escola, fet que facilita enormement la vida a les famílies amb infants a ambdós centres, o l’impuls que vam donar perquè es realitzés la neteja de franges forestals de protecció contra incendis a les urbanitzacions (per cert avui pràcticament totes realitzades) i es creés la taxa de neteja de les parcel·les de particulars.

La manca de populisme i demagògia a vegades casa malament amb els resultats electorals. Això afegit a que a les eleccions de 2007 van confluir moltes llistes, va fer que a les darreres eleccions ICV obtinguéssim un regidor. Vam decidir acceptar la proposta de formar part del govern amb PSC i CiU, bàsicament perquè el Pacte de Govern inclou alguna de les propostes programàtiques que consideràvem claus i perquè volíem incrementar la nostra capacitat d’influència, sobretot en un escenari d’importants reptes d’aquesta legislatura com són la revisió del Pla General i els processos d’urbanització de Vora Sitges i Les Palmeres. Crec que estem aconseguint influir i contribuir més, a banda de poder impulsar projectes mediambientals innovadors com serà la implantació de la recollida de la fracció orgànica de residus municipals.

El balanç global és bo però insuficient, ja que encara hi ha coses que s’han de millorar i el context de crisi ens fa més exigents . Fa poc fèiem una valoració dels primers divuit mesos de mandat destacant tres elements: a) la inauguració de l’escola i l’escola-bressol; com a equipaments fruit de la demanda ciutadana i com a resposta d’un municipi que creix, b) la confluència dels processos d’urbanització de les tres urbanitzacions més grans del municipi en marxa, en diferents estadis, Califòrnia – a punt de finalitzar -, Vora Sitges - licitat - i Les Palmeres - en reparcelació - i c) l’acord sobre el traçat de la C-15 i l’inici dels treballs de revisió del Pla General com a fets transcendents per definir el Canyelles del futur. Doncs bé, quasi tots aquests projectes tenen les seves arrels en el pacte ICV-PSC que es va fer en la legislatura 1999-2003. Com deia abans, llavors es va inaugurar una etapa d’aliances, la diversitat del municipi ha fet que ara hi ha representació de dos grups més i sincerament, crec que difícilment Canyelles tornarà a tenir majories absolutes d’un sol grup.

Deixo els agraïments per al final. Per descomptat, a totes les persones que han confiat en nosaltres votant-nos en les tres comtesses electorals. Però avui, s’ha d’agrair especialment als protagonistes d’aquesta història: dones i homes de Canyelles, provinents d’associacions veïnals, d’ampes, d’entitats socio-culturals o ciutadans de carrer amb l’interès comú de millorar el seu entorn. Són una quarantena de persones que durant aquests anys han aportat idees, s’han significat anant a les llistes electorals, s’han implicat directament en la gestió del grup o han actuat com a representants municipals, en un moment en que la cosa pública està tan (injustament) denostada. A totes i tots, felicitats! i per molts anys!

Ajuts a les entitats

2009-05-22T02:51:00.000-07:00

En el Ple del mes de Maig vam aprovar per primera vegada la primera convocatòria i les Bases que regularan els ajuts que s’atorguen a les entitats socioculturals, esportives i de cooperació al desenvolupament a Canyelles. Aquesta era una reclamació històrica d’ICV, ja que sempre hem considerat l’atorgament d’ajuts és necessari (sempre d’una perspectiva que l’ajut no ha de cobrir el 100% del cost de l’activitat sinó que ha d’ajudar o impulsar la seva realització), però que el procés ha ser ser el més clar, transparent i objectiu possible.

Paral·lelament a aquesta reclamació hem vist com a Canyelles, afortunadament, cada cop existeixen més entitats, el que vol dir que cada cop més ciutadans i ciutadanes s’impliquen en la dinamització d’activitats al municipi. Fa uns mesos es va crear el Registre d’Entitats i ara, amb la nova regulació s’aconseguirà que tothom tingui informació sobre quins són els criteris de valoració dels projectes presentats; unificar els calendaris de presentació de sol·licituds i d’atorgament (el que pot ser útil per les entitats de CNY per planificar les seves activitats i preveure quan es produiran els ingressos dels ajuts); i alhora, determinar les obligacions de les entitats envers l’ajuntament, sobretot pel que fa a les contraprestacions i justificació de les subvencions.

Carmanyoles a l'escola

2009-03-31T10:38:00.000-07:00

Fa uns dies vam estar a l'escola Sant Nicolau per fer entrega d'unes carmanyoles a cadascun dels alumnes, en una iniciativa conjunta de les àrees de medi ambient, ensenyament i l'empresa JAF Neteges, que ha patrocinat l'elaboració dels recipients.

Vam passar classe per classe i després de les intervencions dels infants, la veritat és que complau observar com les noves generacions van assumint la conscienciació i l'educació ambiental d'una forma molt més natural de la que potser hem tingut en altres èpoques. Conceptes com la necessitat de preservar el medi ambient, estalviar energia, o reduir residus ja són presents en el nostre dia a dia.

Amb aquesta iniciativa, l'alumnat podrà portar cada dia el seu esmorçar en la carmanyola, evitant p. ex. tenir que embolicar-lo en paper d'alumini i ficar-lo en una bossa de plàstic. Potser penseu que és una acció insignificant però són les coses del dia a dia les que contribueixen millorar el medi ambient. Fem números: a l'escola hi ha 350 alumnes. Imagineu una pila diària de 350 boles de paper d'alumini d'aquelles que fem quan s'acaba l'entrepà; sumeu-li 350 bosses de plàstic...i multipliqueu pels dies lectius que té el curs.

Perquè diem no a la Vegueria del Penedès

2009-03-23T06:23:00.000-07:00

ICV Canyelles hem votat en contra de la mocions que ERC i PP han presentat demanant el suport a la creació de la Vegueria del Penedés per dos motius:

D’una banda, la creació d’una Vegueria específica que abastés el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i part de l’Anoia s’argumenta per l’existència d’una suposada identitat social, econòmica i territorial comuna. És possible que en el passat existissin vincles que connectessin les gents d’aquests territoris, però la situació actual és diferent. Si en el que estem pensant és en crear una nova administració pública, com seran les Vegueries, cal pensar en una administració que respongui a les necessitats actuals i futures i no a les passades. En aquest sentit, la ciutadania de Canyelles, estableix majoritàriament les seves xarxes socials i les relacions laborals en l’àrea metropolitana de Barcelona.

De altra, la població d’una hipotètica Vegueria del Penedès seria d’uns 400.000 habitants; una dimensió petita (molt menor per exemple que la població de la comarca del Baix Llobregat) el que limitaria la seva capacitat i recursos financers. A més a més agreujat per la seva situació entre dues àrees importants com són les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

És el fals debat de ser cap de ratolí o cua de lleó, ja que el fet d’estar immersos en les dinàmiques metropolitanes de Barcelona no impedeix reclamar major protagonisme en la planificació dins aquesta àrea, sense que això signifiqui tenir que crear un nou àmbit administratiu.

La Directiva del Foc, un problema desenfocat

2009-03-13T04:37:00.000-07:00

Algunes de les reaccions davant l’anomenada Directiva del Foc i els possibles efectes restrictius que pot tenir sobre l’ús de la pirotècnia en les manifestacions de cultura popular són un exemple de manual de com no hauríem de tractar a Europa.

M’explico. La Unió Europea és un organisme de cooperació intergovernamental, és a dir, diferents Estats europeus s’han posat d’acord perquè certes decisions es prenguin a un nivell superior a l’estatal. Hi ha motius: existeixen nombrosos àmbits on és millor treballar plegats per assolir els objectius en lloc de què cada Estat vagi pel seu compte.

Tot i aquesta delegació de competències al Parlament Europeu (elegit democràticament per la ciutadania) el complex sistema europeu de presa decisió fa que els Estats es reservin la paraula final, mitjançat el Consell Europeu.

La Unió Europea és també un espai de lliure circulació de persones, béns i serveis (perquè així ho han decidit els Estats membres). Per aquest motiu, promou normatives (anomenades Directives) que intenten harmonitzar les diferents pràctiques, legislacions, estàndards de qualitat, normes de seguretat, etc. de forma que, per exemple, els requisits de seguretat d’un mateix producte fabricats a diferents països puguin ser equipables, o que una empresa d’un país pugui vendre els seus productes en un altre sense impediments.

Les Directives no són d’aplicació directa en cadascun dels països, sinó que existeix un procediment de transposició: els Estats han d’adoptar les modificacions legals, reglamentàries i administratives per donar compliment a la Directiva. Tot i així, les normes que s’acaben adoptant en tots els països de la UE no són idèntiques, encara que totes respecten els principis de la Directiva.

La Directiva 2007/23/CE sobre la posada en el mercat d’articles pirotècnics és una d’aquestes. Concretament, l’Article 1 diu que l’objectiu de la Directiva és “...lograr la libre circulación de artículos pirotécnicos en el mercado interior, garantizando al mismo tiempo un alto nivel de protección de la salud humana y la seguridad pública y de protección y seguridad de los consumidores, y teniendo en cuenta los aspectos pertinentes de protección del medio ambiente”. Fins aquí, tot correcte: promou la lliure circulació (una de les missions de la UE) i intenta garantir la salut, la seguretat, la protecció dels consumidors i la protecció mediambiental. De fet, un dels aspectes en els que més incideix és en el de la seguretat, és a dir, que el producte etiquetat segons la Directiva europea haurà d’acomplir uns requisits essencials determinats.

Quins problemes hi ha?. Bàsicament l’aplicació d’alguns articles faria inviable l’ús de la pólvora pels més petits (menys de 12 anys) i l’establiment de distàncies de seguretat col·lisiona amb algunes de les nostres festes de foc. Malgrat això, la Directiva preveu excepcions en el cas de festivitats religioses, culturals i tradicionals dels Estats membres.

La primera proposta de Directiva es va llançar l’any 2005, i va ser definitivament aprovada al maig de 2007, pel Parlament i pel Consell (més concretament, els representants dels Ministeris d’Indústria dels Estats). La Directiva determina un període màxim de transposició a la legislació espanyola que finalitza al gener de 2010.

Per què dic aleshores que la reacció davant aquesta problemàtica està desenfocada? Doncs, perquè es carreguen les tintes contra la Unió Europea, culpabilitzant-la inclús de ficar-se en temes que no li pertoquen, quan a qui s’hauria de pressionar és a Madrid. El govern espanyol estava en les reunions de fa uns anys en les que es va decidir aprovar aquesta Directiva i en aquell moment no va consultar amb altres administracions quines repercussions podia tenir la seva aplicació en l´ús tradicional de la pirotècnia. Aquest és el fet que cal criticar i no l’aprovació de la Directiva europea en sí.

Diferents ajuntaments hem aprovat mocions per instar al govern espanyol a que la transposició considerin les tradicions perquè els nostres diablons puguin continuar llençant la seva pirotècnia com fins ara. La pròpia Directiva preveu que s’estableixin excepcions i, probablement, la transposició les contemplarà. Per això crec que no cal alarmar-se per les conseqüències que pugui tenir sobre les nostres festes.

Deixant de banda la Directiva, no puc deixar passar l’oportunitat per comentar que les institucions europees ja estan acostumades a aquest comportament de crítica ciutadana i de deslleialtat institucional per part dels Estats. Quan Europa fa alguna cosa bé, són els dirigents estatals, regionals o locals els que es pengen les medalles; quan hi ha rebombori, és ben fàcil assenyalar a Brussel·les.

Més bé o més malament, l’enrenou d’aquest episodi pot tenir una part positiva. Ens fa evident la influència d’Europa en el nostre dia a dia. Nombroses decisions que es prenen tant lluny (amb el vist-i-plau dels Estats, repeteixo) ens afecten i, per tant, quan dintre d’unes setmanes se’ns convoqui a les eleccions del Parlament Europeu del 7 de juny, recordem que això va amb nosaltres i ens animem a votar.

Presupuesto 2009, un año especial

2009-03-05T02:37:00.000-08:00

En febrero aprobamos el presupuesto 2009 en el Pleno municipal. Por las razones de crisis económica que todos conocemos, este año (y esperemos que no muchos más) será un año especial. Por ello, en la preparación y negociación en el seno del equipo de gobierno, ICV defendimos una serie de aspectos que creemos que se reflejan en la propuesta final:

1. Tenía que ser un presupuesto de contención. Efectivamente, las cuantías globales son inferiores a las del año precedente. Eso sí, defendimos que la reducción no fuese igual para todas las partidas, de forma que hay algunas donde la reducción es mayor: por ejemplo las de protocolo, imagen, fiestas y ferias, mientras que otras se mantienen (como p. ej. las de mantenimiento).

2. Había que hacer un esfuerzo en incrementar los gastos sociales. Las partidas de atención social se incrementan, y también otras como es la plena consolidación de la guardería.

3. A pesar de la crisis, no se podía dejar de lado la inversión, ya que ésta es la que sostiene los servicios de calidad en el futuro. Inversiones en infraestructuras básicas (como el pabellón) o inversiones para la dinamización económica de Canyelles (como el proyecto de rehabilitación del casco antiguo).

4. Por último, la inclusión de aspectos ambientales. En este sentido, se garantiza la continuidad de los programas de renovación del alumbrado público, de limpieza forestal y se contemplan las inversiones necesarias para que en Canyelles se pueda implantar la recogida de la fracción orgánica de los residuos municipales.

El casc antic de Canyelles

2009-02-05T08:55:00.000-08:00

De casc antic, en tenim un, i no tots els municipis poden dir que en tenen!. En un municipi mil•lenari com Canyelles, la conservació i valorització d’aquest patrimoni històric i cultural ha de ser, per tant, primordial. No s’ha de perdre tampoc de vista la funció del casc antic com reclam turístic o la seva utilització com a escenari privilegiat d’algunes de les Fires, cada cop més concorregudes, de Canyelles.

En el Ple del mes de gener es va aprovar la presentació del projecte Canyelles: Nucli comercial a la convocatòria del fons europeu FEDER amb els vots a favor d’ICV, PSC i CIU, l’abstenció del PP i el vot en contra d’ERC. Aquest projecte té un doble objectiu: d’un costat, iniciar la rehabilitació arquitectònica del casc antic, vianalitzant els carrers on s’ubiquen actualment més comerços, és a dir, el c/ Nou, el c/ de la Bassa d’en Llot i la Plaça de l’Ajuntament. De l’altra, elaborar un Pla de dinamització comercial, tant d’aquesta zona com de la resta dels comerços del municipi.

Amb aquesta intervenció, per dir-ho d’alguna manera, es maten dos pardals d’un tret: es comença a intervenir en el casc antic en la seva façana principal, el que millorarà la imatge, el potencial turístic i l’atractivitat dels comerços, fires i festes; i es potencia el comerç local, absolutament necessari en temps de crisi, tenint en compte els canvis que provocaran les noves infrastructures (C-15 i tren orbital).

Mesures per a la participació ciutadana

2009-02-03T08:58:00.000-08:00

La necessitat d’impulsar mesures de participació ciutadana a Canyelles era una de les mesures recollides, tant el programa electoral d’ICV com l’acord de govern que vàrem signar. En aquesta legislatura, des de l’equip de govern hi ha hagut dos iniciatives a destacar: la creació dels Estalots, com a grup amb representació de diferents entitats del municipi que dinamitza les activitats culturals, i més recentment, la discussió del pressupost del 2009 amb les entitats del municipi. El passat 17 de gener es va realitzar una presentació del pressupost municipal a les entitats socioculturals i urbanístiques del municipi, el què va permetre contrastar amb elles les principals prioritats de despesa així com recollir comentaris i propostes.

En els propers mesos, l’elaboració del nou Pla General (POUM) també brindarà oportunitats perquè la ciutadania pugui participar en la definició del Canyelles del futur, ja que l’actual Llei d’urbanisme obliga a que aquest procés s’acompanyi d’un procés de participació ciutadana.

Hi ha però altres mesures a implementar. ICV proposarem que la participació s’ampliï als Plens mitjançant la reforma del Reglament Orgànic Municipal, de forma que les entitats del municipi puguin intervenir en aquells temes que els afecten.(publicat a l'InfoCanyelles de Febrer de 2009).

Porta a porta

2009-01-20T08:16:00.000-08:00

Vaig assistir a la jornada de presentació del sistema de recollida de residus “Porta a porta” que s’implantarà a l’Arboç del Penedès a partir del mes de març. Aquest és un sistema que estem estudiant posar en marxa en alguns sectors de Canyelles i sempre és bo aprendre dels que ja tenen experiència.

Municipis on funciona aquest procediment de recollida (n’hi ha més de 70 a tota Catalunya, entre ells Olèrdola i Sant Sadurní d’Anoia) van explicar com els hi va. Tot ells van coincidir en destacar una sèrie de beneficis:

- L’increment espectacular de les taxes de reciclatge, no només de les fraccions que es recullen porta a porta – orgànica i rebuig – sinó també de la resta de fraccions – envasos, vidre i paper/cartró. Això implica que la quantitat de tones de residus que es porten a l’abocador és substancialment menor.

- L’indubtable benefici estètic i de supressió de brutícia i olors que té la retirada dels contenidors dels carrers.

- La participació activa de la ciutadania en la resolució d’un problema com és la gran generació de residus i el seu tractament.

Van destacar, a més a més, que els costos del sistema no són més cars que un sistema de contenidors ja que al reciclar més, els retorns dels canons de la Generalitat són majors. Representa, per tant, una forma més racional i sostenible de gastar els diners.

El mal uso del contenedor verde

2009-01-13T08:31:00.000-08:00

Me encontré un vecino de California en la deixalleria que me comentó el mal uso que algunas personas realizan de los contenedores verdes. Tenía razón, muchas personas depositan en ése contenedor todo tipo de residuos, por la poca voluntad de reciclar o por la pereza de desplazarse a los contenedores de reciclaje más cercanos.

Y es que en Canyelles, históricamente, el criterio que se ha utilizado para situar los contendores ha sido el de la proximidad: que todas las viviendas tuviesen a una distancia más o menos razonable un contenedor verde. Ése es un criterio asociado al modelo de empaquetar los residuos y esconderlos en un vertedero bajo capas de tierra; modelo que se ha demostrado insostenible ya que, además de que los vertederos están saturados y nadie quiere acoger nuevas instalaciones, la gestión de los residuos comporta unos gastos energéticos y ambientales importantes.

Actualmente se prima la recuperación y el reciclaje y por ello lo que hay que procurar es aumentar las facilidades para poder reciclar. Por ello en cuanto se implante la recogida de la orgánica (prevista para final de 2009) habrá que replantear la distribución de los contenedores de forma que cuando alguien vaya a tirar la basura encuentre contenedores de todos los colores. Quizás menos puntos de recogida pero más completos.

En otro orden de cosas, hace unos días La Vanguardia publicaba un artículo que mostraba como ya se recicla casi el 60% del vidrio que se produce. Una buena noticia!...Quién lo hubiera dicho hace unos años…

Les bosses de plàstic

2009-01-02T01:31:00.000-08:00

A Catalunya es consumeixen 14 milions de bosses de plàstic d’un sol ús cada setmana, el que suposa aproximadament el 2% (prop de 860.000 tones) dels residus municipals que es produeixen cada any a Catalunya. A Canyelles representaria unes 50 tones.

Les bosses de plàstic no són biodegradables, és un producte amb una vida mitjana de 15 minuts, amb un cost ambiental de producció en emissions de CO2 elevat i un 90% acaben en abocadors o com a restes contaminants al mar. A l’Estat espanyol i a Catalunya existeixen plans de reducció de les bosses comercials d’un sol ús amb calendaris de prohibició progressiva d’utilització de bosses no biodegradables. A nivell internacional, està creixent la tendència a regular la seva desaparició en favor de la utilització de bosses reutilitzables.

ICV va presentar una esmena al Parlament de Catalunya el passat 1 de desembre amb l’objectiu de canviar la consideració de la bossa de plàstic d'un sol ús com a obsequi per la compra realitzada. La Comissió que s’ha creat, en els propers mesos haurà de definir quins sistemes alternatius es contemplen per substituir la distribució gratuïta de bosses de plàstic amb nanses d'un sol ús o com es diferencia el seu cost del preu final dels productes. La finalitat és que no tingui cost per al consumidor final: o es descompten les bosses si no s’utilitzen,, o els comerços ajusten preus i cobren les bosses a part (actualment s’incorporen en el preu dels productes).

El sistema, d’aplicació per a tothom, que s'acordi abastarà tot el conjunt de possibilitats: des de la prohibició i, articular-ne alternatives; a la obligació de cobrar per les bosses, a sistemes mixtos.

Per aquests motiu, ICV Canyelles hem presentat una moció al Ple per adherir el municipi a la campanya Catalunya lliure de bosses www.residusiconsum.org/catlliurebosses per tal de contribuir a aquests objectius. Us recomanem www.aquireciclem.cat i www.aquireduim.cat (publicat a l'InfoCanyelles de Gener de 2009).

Balanç i crisi

2008-12-15T01:30:00.000-08:00

Toca fer un primer balanç de la legislatura i de l’acció de govern del tripartit, en el que ICV ostenta a més d’una tinença d’alcaldia, la regidoria de Medi ambient i habitatge. Al nostre entendre hi ha tres fets destacables d’aquests primers 18 mesos de govern: d’una banda, la posada del nou edifici del CEIP Sant Nicolau i la nova escola-bressol. Aquests equipaments són fruït de de la demanda ciutadana i de la necessitat de disposar dels equipaments per a un municipi que ha crescut. De l’altra, els processos urbanístics de les tres urbanitzacions més grans del municipi estan en moments molt importants: Califòrnia finalitzarà les obres en els propers mesos; les obres de Vora Sitges ja s’han adjudicat i començaran a principis de 2009; i a Les Palmeres ja s’està executant el projecte de reparcelació. Per últim, l’acord per al traçat de la C-15 i l’inici dels treballs de revisió del Pla General són fets transcendents per marcar les línies del futur de Canyelles.

En l’àmbit del medi ambient, volem destacar la realització d’un exhaustiu anàlisi de la recollida de residus al municipi, que ens servirà per definir les millors alternatives per implantar la recollida de la fracció orgànica, que ja és obligatòria en tots els municipis.

No podem deixar de parlar de la crisi. S’ha fet sentir en la ciutadania i també en les arques municipals. Per això, l’any 2009 haurà de ser un any de contenció pressupostària. En la negociació del pressupost que ara encetem, ICV defensarem l’increment de les despeses socials i d’ocupació, la reducció de despeses protocolàries, la congelació dels sous dels electes però alhora que Canyelles no deixí de fer les inversions necessàries, especialment aquelles que tenen a veure amb les necessitats bàsiques i la promoció econòmica del municipi(publicat a l'InfoCanyelles de Novembre de 2008).

Canvi climàtic, el que haurem de deixar de fer

2008-12-12T01:13:00.000-08:00

Fa uns dies, en un tren a Bèlgica, una parella comentava les noticies d'un diari anglès, on
apareixien cròniques sobre la presentació de l'informe del Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic de la ONU i el documental d'Al Gore sobre aquest tema. No hi ha dubte que el missatge sobre el canvi climàtic ha arribat arreu del món occidental. La noia li
preguntava al seu company “Què et sembla tot això?, el noi, amb cara de resignació
responia “Bé està bé...però una mica a la manera americana, ja saps...”.

Té gràcia que hagi de ser Al Gore, polític d'un país que és el principal emissor dels gasos
CO2, que segons els científics són dels principals causants de l'efecte hivernacle, i que
encara no ha signat el Protocol de Kyoto, hagi de ser qui ens vingui a dir que no anem bé.
Hauria dit el mateix si hagués estat escollit president dels Estats Units?.

Fa algunes dècades que ecologistes de tot el món venen llençant missatges similars,
evidentment sense la repercussió mediàtica d'Al Gore i amb un impacte gens comparable.
Aquells que ens sentim ecologistes hem defensat que tal i com estan les coses no s'aguanten
per enlloc i que el model de desenvolupament econòmic actual és clarament insostenible.

Com a resposta, de forma simplista, se'ns diu que estem contra el progrés, això si a més a
més no som caricaturitzats com aquells verds als que només els hi agrada la vida al camp,
les energies renovables, les verdures, els okupes, la vida en comuna, etc.

Tant se val!. No importa qui porti el missatge, el que importa és que arribi. Per fi algú (ep, important!) abona les nostres tesis.

Tot i així, no vull parlar sobre com arriba el missatge ni sobre el canvi climàtic (fins i tot alguns el neguen) sinó incidir sobre alguns dels aspectes de contingut que al meu entendre no es remarquen suficientment.

Crec que el missatge que s’està donant no incideix prou en el què haurem de deixar de fer.

Perquè si volem prevenir l'esclafament global no es tracta de consumir de forma més
eficient la mateixa energia que consumim actualment sinó de consumir-ne molta menys, el
que vol dir reduir el consum de bens i serveis. Tot això agreujat pel fet que hi ha molts
països en vies de desenvolupament desitjosos d'adquirir els nostres estàndards de benestar
econòmic i consum.

Com diuen alguns experts, una política seriosa de prevenció del canvi climàtic requereix
una transformació tecnològica, econòmica i cultural de les nostres societats. És vostè
conscient de que si es compleixen les pitjors previsions probablement haurà de canviar
d’hàbits i per exemple veurà restringit l´ús del seu vehicle privat, ja no diem res de tenir un 4x4 per circular per la ciutat, consumir compulsivament, embolicar els productes en quaranta envasos, canviar-se el mòbil cada quatre dies, consumir més, menjar-se un kiwi
portat de Nova Zelanda amb el cost energètic que això implica, menjar fruites i verdures
fóra de temporada forçades en hivernacles amb calefacció, seguir consumint a dojo, gaudir
de la possibilitat de viatjar en avió a preus barats i un llarg etcètera.

Vist així, sembla com si l'actual model de creixement econòmic no fos compatible amb un desenvolupament sostenible, com alguns en han volgut fer creure durant molt de temps.
Pels que ens sentim ecologistes, en definitiva, crec que no es tracta d’intervenir per canviar les pautes de l’actual model de creixement econòmic, que ho deixa quasi tot en mans del mercat, sinó de generar un “altre” model econòmic.

Estem a temps i cal recordar que no hem d’actuar contra el canvi climàtic sinó contra tot allò que l'afavoreix. (Article publicat al Diari de Vilanova al Març de 2007).

Una nova etapa per a ICV

2008-12-10T01:26:00.000-08:00

Aquest és el primer escrit del grup municipal en aquesta legislatura 2007-2011. Com ja s’ha informat, desprès de les eleccions municipals i d'unes intenses negociacions, ICV formem part de l'equip de govern conjuntament amb PSC i CiU. La decisió d'entrar al govern la vam prendre a partir de dos elements: d'una banda, per l’assumpció per part de les altres dues forces d'algunes de les nostres propostes programàtiques que consideràvem claus, com són la realització de l'auditoria ambiental, la implementació de mesures de participació ciutadana, l’elaboració i gestió del Pla d’infrastructures bàsiques i equipaments del municipi, l’obertura d’un debat amb tots els grups polítics i amb participació ciutadana sobre els usos futurs de l’edifici de l’escola Sant Nicolau o la realització d’un estudi per millorar el sistema de recollida de residus. D'altra banda, la constatació de la voluntat real de canviar el funcionament de l'ajuntament per adaptar-lo a un municipi que creix ràpidament, en aspectes com la millora de la gestió d'expedients o els circuits d’atenció al públic.

L’àrea de la nostra responsabilitat és la de medi ambient i habitatge, dues temàtiques que s'han situat darrerament en el centre dels debats i que incideixen en el dia a dia de les persones. Des d’aquí abordarem també la problemàtica del canvi climàtic, que ja havia estat reiteradament anunciada pels moviments ecologistes abans d’obtenir l’actual ressò mediàtic.

Entre d’altres, ens ocupem de la planificació ambiental, la promoció de l’eficiència energètica, el foment de les energies renovables, la gestió de residus, els espais naturals, la neteja forestal i l’educació ambiental. En el Pla d’actuació municipal 2007-2011, que ens aquests moments s’està redactant, es definiran amb mes concreció les actuacions que durem a terme en relació a aquests temes. A més a més, participem en la Junta de Govern, que es l’òrgan que pren les decisions sobre dia a dia de l'ajuntament.

Com sempre fem, us convidem a que ens feu arribar les vostres propostes o inquietuds per millorar la nostra contribució a Canyelles. Ho podeu fer a traves del nostre regidor, el Josep Rodríguez, o mitjançant el correu canyelles@iniciativa.cat (publicat a l'InfoCanyelles d'Octubre de 2007).